Els doctors Diego Chaverri, Rafael Tarragó i Xavier Iglesias, membres del nostre grup de recerca, acaben de publicar un nou article (https://www.nature.com/articles/s41598-022-23556-4): “Comparing walking with knee-ankle-foot orthoses and a knee-powered exoskeleton after spinal cord injury: a randomized, crossover clinical trial” a la revista Scientific Reports (Nature).
Rodríguez-Fernández, A., Lobo-Prat, J., Tarragó, R., Chaverri, D., Iglesias, X., Guirao-Cano, L., & Font-Llagunes, J.F. (2022). Comparing walking with knee-ankle-foot orthoses and a knee-powered exoskeleton after spinal cord injury: a randomized, crossover clinical trial. Scientific Reports 12, 19150. https://doi.org/10.1038/s41598-022-23556-4
Recuperar la capacitat de posar-se dempeus i caminar de manera independent pot tenir nombrosos beneficis per a la salut per a les persones amb lesió medul·lar (SCI). Els exoesquelets portàtils es consideren una alternativa prometedora a les ortesis convencionals de genoll, turmell i peu (KAFO) per a l’entrenament de la marxa i l’ajuda a la mobilitat funcional. Mitjançant un assaig clínic aleatori i creuat, aquest estudi va comparar l’ús d’un exoesquelet d’extremitats inferiors impulsat pel genoll (l’exoesquelet ABLE) amb ortesis passives, que són l’estàndard actual d’atenció per a la verticalització i la deambulació de la marxa fora de l’entorn clínic en persones amb SCI. Deu pacients amb SCI van completar un programa d’entrenament de la marxa de 10 sessions. Caminar amb l’exoesquelet ABLE va millorar la cinemàtica de la marxa en comparació amb els KAFO, proporcionant un patró de marxa més fisiològic amb menys moviments compensatoris. Tanmateix, els participants no van mostrar resultats significativament millors en el rendiment de caminar per a les proves clíniques estàndard (Timed Up and Go, 10-m Walk Test i 6-min Walk Test), ni reduccions significatives en el consum d’energia. Aquests resultats suggereixen que proporcionar assistència elèctrica només a les articulacions del genoll no és suficient per reduir significativament el consum d’energia que requereixen les persones amb SCI per caminar en comparació amb les ortesis passives. L’assistència activa a les articulacions del maluc o del turmell sembla necessària per aconseguir aquest resultat.
