Un nou article s’ha publicat fruit de la col·laboració del nostre grup de recerca GRCEIB amb un grup de professores i professors de la Universidad Católica de Valencia. Concretament, el Dr. Xavier Iglesias, especialista en esgrima de l’INEFC Barcelona, ha contribuït en aquest nou article:
Martín-Ruiz J, Alarcón-Jiménez J, de Bernardo N, Tamarit-Grancha I, Iglesias X, Ruiz-Sanchis L. (2024). Muscle Changes during Direct Attack under Different Conditions in Elite Wheelchair Fencing. Sports. 12(7):188. https://doi.org/10.3390/sports12070188
El resum del treball és el següent: L’esgrima en cadira de rodes és un esport de combat a distància mitjana en el qual la cadira està fixada al terra. Això requereix una concentració màxima i una velocitat gestual elevada. Les tècniques refinades i la tolerància a la fatiga són essencials per aconseguir resultats competitius. L’objectiu d’aquest estudi fou mesurar la velocitat i la participació muscular d’un gest d’atac directe amb i sense fatiga en una mostra d’esgrimistes d’elit en cadira de rodes. Es va estimar la força isomètrica màxima, la velocitat gestual i la resistència a la velocitat gestual en 10 tiradors d’elit. Els resultats van revelar que l’alçada asseguda i l’envergadura dels braços eren factors importants per assolir la velocitat més alta, especialment en dones (r = 0,9; p = 0,07). Altres factors, com l’angle del colze, on la posició tancada era millor, van afectar la contracció muscular en ambdues categories d’atletes (p = 0,01). L’aparició de la fatiga es produïa abans en la categoria B que en la categoria A, amb una major variació en el moviment d’atac directe. Els resultats subratllen la importància d’analitzar els atacs directes per a la millor aplicació de la força ràpida, la velocitat i la participació muscular, així com la identificació de l’inici del deteriorament tècnic per a dissenyar una estratègia competitiva. Aquests paràmetres poden permetre el disseny precís de sessions de condicionament per a tiradors d’elit en cadira de rodes.
