L’evolució de les puntuacions de la gimnàstica artística femenina: com vam passar del 10 perfecte de Nadia Comăneci a Mont-real 1976 al 16,900 de Nastia Liukin a Pequín 2008 és l’article publicat pel membre del nostre grup GRCEIB, la Dra. Ana Bofill, a El Mundo Deportivo avui (12/06/2025) dins del projecte INEFC Aula Mundo Deportivo.
La Dra. Ana Bofill, professora de l’INEFC Barcelona, ha publicat un article on analitza l’evolució del sistema de puntuació en la gimnàstica artística femenina. Des del llegendari 10 perfecte de Nadia Comăneci (1976) fins al 16,900 de Nastia Liukin (2008), el canvi ha estat profund. L’antiga escala es basava en un màxim de 10 punts, dividits entre composició i execució. Aquesta etapa va finalitzar el 2006, quan la Federació Internacional de Gimnàstica va instaurar un sistema amb dues notes: dificultat (D) i execució (E). La nota D no té límit i valora els elements més difícils, mentre que l’E parteix de 10 punts i es penalitza per errors.
A més, l’article aborda l’avenç cap a la igualtat de gènere amb la incorporació d’equips mixtos, prevista per als Jocs Olímpics de Los Angeles 2028. Aquesta nova modalitat, que ja ha estat testada en campionats europeus, introdueix estratègia i visibilitat paritària. L’estudi de la Dra. Bofill reflecteix una disciplina en constant evolució, tant en l’exigència tècnica com en els valors que la sustenten.
