El GRCEIB en xifres: quinquenni 2021-2025

Cinc anys de ciència aplicada a l’esport

Entre 2021 i 2025, el Grup de Recerca en Ciències de l’Esport INEFC Barcelona (GRCEIB) ha mantingut una activitat sostinguda, amb producció científica, participació en congressos, projectes i tesis que han reforçat el paper del grup com a generador de coneixement aplicable a la pràctica de l’activitat física i esportiva i a la salut.

Aquest quinquenni correspon al període de reconeixement oficial com a Grup de Recerca Consolidat de la Generalitat de Catalunya (AGAUR) SGR 2021–01191, i dona continuïtat a una trajectòria vinculada al GRCEIB des del reconeixement inicial per AGAUR (2005). Des de 2020, la coordinació recau en el Dr. Xavier Iglesias, continuant el llegat del fundador del grup, el Dr. Ferran A. Rodríguez (https://inefc-grceib.cat/in-memoriam/ ), referent en bioenergètica esportiva.

La infografia 1 representa l’evolució de la producció científica a nivell de publicacions i congressos (adaptada de l’original elaborat amb NotebookLM)

1) Les xifres del quinquenni (2021–2025)

El balanç global del període es resumeix en quatre indicadors principals:

185 publicacions científiques

88 contribucions a congressos

17 projectes de recerca (participació)

8 tesis doctorals defensades

En conjunt, això representa 274 contribucions (publicacions + congressos) en cinc anys, amb una mitjana superior a 50 contribucions anuals.

2) Línies de recerca

Aquest quinquenni ha reforçat línies consolidades del grup, amb recerca orientada a l’anàlisi del rendiment esportiu i el control de l’entrenament. Hi ha dues que han destacat per la seva producció:

1. Tennis, ciència aplicada a la raqueta: Sota el lideratge del Dr. Ernest Baiget, la línia de tennis ha generat estudis centrats en variables determinants del rendiment, com la velocitat de servei, el component neuromuscular, la potenciació postactivació, i l’anàlisi de l’estructura del joc en dobles. Aquesta producció té un valor directe per a entrenadors i esportistes, perquè connecta mètriques mesurables amb decisions d’entrenament i competició. En aquesta línia, també cal destacar l’aportació de Marcos Borderias, recentment doctorat, amb recerca centrada en l’estructura del joc i el rendiment tècnic-tàctic en el tennis de dobles femení d’elit, aportant evidència específica sobre patrons de joc i presa de decisions en competició.
2. Composició corporal i salut: En l’àmbit de salut en l’exercici i l’esport, la feina coordinada des de l’Escola Catalana de Cineantropometria (ECC) a l’INEFC, amb el lideratge del Dr. Alfredo Irurtia, i una producció destacada de la Dra. Marta Carrasco i el seu equip, ha consolidat l’ús de l’anàlisi vectorial d’impedància bioelèctrica (BIVA) i el DEXA (https://www.bcnbodyscan.com/ ) per monitorar composició corporal i hidratació. En aquesta línia també han estat especialment actius Javier Espasa, Jorge Castizo i Àlex Cebrián, contribuint a ampliar l’abast dels estudis i les aplicacions pràctiques de la BIVA en diferents modalitats esportives.

La infografia 2 descriu la distribució de la producció científica del grup per línies de recerca en aquests cinc anys (adaptada de l’original elaborat amb NotebookLM)

3) Projectes estratègics

A més d’outputs científics, el GRCEIB ha impulsat projectes i eines que amplien el potencial de recerca i transferència:

1. SYNCHROPROJECT, recerca en natació artística amb xarxa i divulgació: El SYNCHROPROJECT, liderat pel Dr. Xavier Iglesias, ha evolucionat cap a la RED SynchroProject II (finançada pel Consejo Superior de Deportes, Ref: SYNCPROJECT – 99784), integrant universitats i federacions. Dins aquest marc s’ha impulsat, entre altres accions, una jornada científica (novembre de 2024) i una línia de divulgació sostinguda mitjançant el blog del projecte (https://inefc-grceib.cat/synchroproject/ ) i infografies sobre fisiologia i estructura de rutines.
2. LINCE PLUS, innovació metodològica en anàlisi observacional L’eina, creada pel Dr. Alberto Soto amb participació de la Dra. M. Teresa Anguera (https://inefc-grceib.cat/maria-teresa-anguera-tenacitat-valentia-i-audacia/ ), el Dr. Oleguer Camerino i la Dra. Marta Castañer, d’INEFC Lleida, i el Dr. Xavier Iglesias (INEFC Barcelona, GRCEIB), continua en evolució i arriba ja a LINCE PLUS 4, ampliant possibilitats per a investigació i docència en observació sistemàtica, generant nous instruments d’observació com el BASKETRHYTHM proposat per Adrià Miró o molts d’altres descrits a la pàgina del projecte: https://inefc-grceib.cat/lince-plus-project/ .
3. Chronojump: Des del Laboratori d’Innovació Tecnològica (https://chronojump.org ), Josep M. Padullés ha estat un col·laborador clau en l’ús de càmeres d’alta velocitat i tecnologies de baix cost per al control de l’entrenament, ampliant la capacitat del grup per obtenir dades de qualitat en contextos reals i transferir protocols a clubs i tècnics.

4) Línies emergents

El quinquenni també ha reforçat una línia emergent en educació física i innovació docent, amb treball sobre percepcions docents postpandèmia i estratègies d’innovació als graus de CAFE. Aquesta línia està impulsada per la Dra. Meritxell Monguillot, la Dra. Catalina Lecumberri i la Dra. Raquel Mirabet, i connecta la recerca amb la millora de la formació dels futurs professionals.

5) Equip divers, recerca transversal i impacte social

1. Bioenergètica, triatló i esports aquàtics. El llegat del Triathlon Project vinculat al Dr. Ferran A. Rodríguez continua viu amb investigadors com Diego Chaverri, Jordi Montraveta i Ignacio Fernández, i amb activitats de projecció com la participació en congressos i espais de difusió per a joves investigadors. En l’àmbit aquàtic, Luis Rodríguez ha impulsat recerca en natació en aigües obertes, amb anàlisi de tàctiques de competició i descripció anatòmica ecogràfica de l’espatlla del nedador.
2. Atletisme, biomecànica i entrenament de força. En atletisme, José Luis López del Amo ha aportat recerca sobre la progressió de rècords mundials en ruta (incloent contribucions divulgatives a Aula Mundo Deportivo) i sobre el patró de gambada en atletes d’elit de 400 m tanques. En aquesta mateixa disciplina, Nerea Casal García ha aprofundit en l’atletisme femení d’elit, amb estudis biomecànics sobre els canvis del patró de gambada en proves de 400 m tanques. Francesc Cos ha reforçat el vessant d’entrenament de força amb treballs de sistematització terminològica i recerca aplicada a la programació del treball d’isquiotibials en el futbol professional europeu.
3. Curses de muntanya, del laboratori al terreny. En recerca aplicada a les curses de muntanya, destaca la col·laboració liderada per Sílvia Puigarnau i Fabrizio Gavina (INEFC Pirineus), amb participació d’un equip ampli del GRCEIB. En paral·lel, la Dra. Marta Carrasco co-lidera el projecte REINA-SKYRUNNER amb Sílvia Puigarnau, amb una mirada multidisciplinària i enfocada a salut i rendiment en dones. Neus Guinovart, vinculada al Women Trail Running Project, ha analitzat predictors de rendiment i motius d’abandonament en curses de muntanya de llarga distància, aportant informació clau per a la planificació, la seguretat i l’optimització del rendiment.
4. Esports d’equip i anàlisi del joc. En handbol, el treball de Roger Font i Gabi Daza ha aportat recerca sobre variables associades a l’èxit i a l’anàlisi tàctica. En bàsquet, Franc Garcia i Adrià Miró han impulsat BASKETRHYTHM per analitzar ritme de joc i transicions, ampliant recursos d’anàlisi aplicables a entrenadors i analistes. La transversalitat també es veu en la trajectòria d’Abraham Batalla, amb aportacions en bàsquet, handbol i futbol, incloent recerca en estratègies de control del estrès tèrmic i protocols específics. Joan Solé i Sergio Guerrero han aportat evidència complementària sobre el rendiment en rugbi, des de l’anàlisi de variables tàctiques vinculades a la possessió fins a l’estudi de variables fisiològiques . A més, Joan Solé ha treballat la relació entre el treball de força en sec i a l’aigua en jugadors de waterpolo, aportant criteris pràctics per integrar preparació física i especificitat de medi. En futbol, Marc Vivés ha contribuït amb recerca sobre condició física i rendiment en joves talents, amb trasllat de mètriques cap a entorns professionals.
5. Esport adaptat i inclusiu, recerca amb impacte social. En l’àmbit d’esport adaptat i inclusiu, Ana Bofill ha tingut un paper actiu en xarxes com MUDIDI (Dones, Discapacitat i Esport Inclusiu). I en esgrima paralímpica, el treball de Rafa Tarragó és una referència dins el grup, amb aportacions que combinen anàlisi observacional i variables fisiològiques.

6) Tesis i projectes

Durant el període 2022-2025 s’han defensat 8 tesis doctorals. Entre els nous doctors del grup destaquen Marcos Borderias i David Soriano (2025), Francisco Javier Espasa, Álex Cebrián i José Vicente Canós (2024), a més de Roger Font (2023), Josuha Colomar i, finalment,  Ernest Baiget (2022) amb el seu segon doctorat. En l’àmbit dels projectes, el grup gestiona més de 15 projectes competitius actius, amb un finançament global que assoleix els 1.534.308,60 € gràcies al suport d’entitats com el CSD, el Ministeri de Ciència i la Comissió Europea. Destaquen especialment iniciatives com el Women Trail Running Project (WTR), amb una dotació de 200.000 €, el desenvolupament tecnològic de LINCE PLUS (153.938 €) i els projectes europeus Safeshred i Integrisport3, finançats amb més de 390.000 € cadascun. També es destaca el SYNCHROPROJECT amb una gran tasca de divulgació afegida (https://inefc-grceib.cat/synchroproject/ ).

La infografia 3 descriu la producció en tesis i projectes del grup de 2021 a 2025 (adaptada de l’original elaborat amb NotebookLM)