Un nou article del Synchroproject ha estat publicat a Plos One pels membres del nostre grup Xavier Iglesias, Marta Carrasco-Marginet, Alfredo Irurtia, Ignacio Fernández-Jarillo i Diego Chaverri. A més, també en són coautors la Dra. Lara Rodríguez-Zamora, que va ser membre del nostre grup fins la seva marxa a la Örebro Universitet (SUE) i en Ferran A. Rodríguez, líder del nostre grup fins el 2023 (†) i part indispensable en aquest article. L’article és
Iglesias, X., Rodríguez-Zamora, L., Carrasco-Marginet, M., Irurtia, A., Rodríguez, F. A., Fernández-Jarillo, I., & Chaverri, D. (2025). Physiological responses to full and segmented duet routines in elite artistic swimmers. PLOS ONE, 20(10), e0333791. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0333791
En el treball es descriu com la natació artística combina períodes prolongats d’apnea amb moviments d’alta intensitat, la qual cosa dona lloc a unes demandes fisiològiques particulars. La mesura directa de variables clau com el consum d’oxigen (VO₂) durant les rutines és limitada per la immersió freqüent. Tanmateix, el monitoratge del VO₂ és essencial per entendre l’equilibri entre les contribucions energètiques aeròbiques i anaeròbiques, guiar les estratègies d’entrenament i reduir el risc de lesió. Aquest estudi va tenir com a objectiu analitzar les respostes fisiològiques agudes —VO₂, concentració de lactat en sang i freqüència cardíaca— durant rutines de duet lliure en nedadores artístiques d’elit, mitjançant un protocol segmentat que posava l’èmfasi en les dues apnees més llargues. Setze nedadores artístiques d’elit van realitzar versions tant completes com segmentades de la rutina. El VO₂ es va estimar mitjançant retroextrapolació, el lactat es va mesurar després de cada fase i la freqüència cardíaca es va monitorar de manera contínua.
El protocol va incloure sis punts de mesura: preregistre de la rutina, pre i postapnea 1 i 2, i postrutina. El VO₂ va augmentar ràpidament, assolint gairebé el 90% del VO₂ peak en 67 segons (mitjana: 61.8 ± 15.1 mL·min⁻¹·kg⁻¹). La concentració de lactat en sang va augmentar de manera progressiva fins a un màxim de 5.93 ± 1.41 mmol·L⁻¹. La freqüència cardíaca va mostrar grans fluctuacions, amb un màxim de 203.8 ± 5.0 batecs·min⁻¹ i un mínim de 71.9 ± 16.6 batecs·min⁻¹, reflectint una resposta bradicàrdica durant les apnees. No es van observar canvis significatius en el VO₂ ni en el lactat entre els valors pre i postapnea, mesurats al voltant de les dues apnees més llargues dins de la rutina. Aquests resultats suggereixen que, en les condicions específiques d’aquest estudi, les apnees de curta durada (< 20 s) poden ser insuficients per si soles per provocar canvis fisiològics diferenciats. Tot i això, els augments progressius observats en el lactat en sang i en la freqüència cardíaca al llarg de la rutina completa indiquen que la càrrega fisiològica global podria estar més influïda per la intensitat d’exercici sostinguda i per l’efecte acumulatiu d’apnees repetides que no pas per episodis d’apnea aïllats.
