Imatge generada amb IA
L’estudi “The influence of maturity status on the development of neuromuscular performance in the lower body after one season in adolescent tennis players”
Determinar els efectes de la maduració biològica sobre el rendiment neuromuscular de les extremitats inferiors al llarg d’una temporada competitiva en tennistes joves.
S’ha demostrat àmpliament que l’estat de maduració biològica té un paper important en el tennis. Estudis previs han determinat que els tennistes en fase pre-Peak Height Velocity (PHV) solen tenir un rendiment neuromuscular inferior en comparació amb els que es troben en fase post-PHV, i que els tennistes que maduren tard mostren un rendiment neuromuscular més baix que els seus companys que maduren abans.
Vuitanta tennistes júniors, tant homes com dones, es van dividir en tres grups segons el seu estat de maduració: pre-PHV (n = 36), circa-PHV (n = 25) i post-PHV (n = 19). Els tennistes van ser avaluats en dues ocasions, amb un interval de 12 mesos, incloent proves de velocitat (esprints lineals de 5, 10 i 20 m), canvi de direcció (CoD) i salts amb contramoviment (CMJ) bilaterals/unilaterals.
Es van observar interaccions grup-temps en paràmetres biomètrics i de maduració (p = 0,031 a <0,001). Tots els grups de maduració van augmentar la seva alçada i massa corporal (MC) (p < 0,01 a 0,001), mentre que només els grups circa- i post-PHV van augmentar el seu índex de massa corporal (p < 0,001 i 0,007).
Es van trobar millores dins dels grups entre el pretest i el posttest en els salts CMJ bilaterals (p = 0,002 a 0,006) i unilaterals dominants (p < 0,001 a 0,032) en tots els grups, mentre que l’esprint lineal de 10 m (p = 0,027) i el canvi de direcció dominant i no dominant només van millorar en el grup post-PHV (p = 0,03 a 0,008). No es van trobar interaccions grup-temps en cap mesura neuromuscular.
En conclusió, l’estat de maduració no va influir significativament en la millora del rendiment neuromuscular al llarg d’una temporada en tennistes adolescents, cosa que suggereix que no només és important establir l’etapa de maduració quan es treballa amb aquests atletes, sinó també la necessitat d’incloure entrenaments específics basats en l’estat de maduració biològica.
Aquest estudi ha estat elaborat pel nostre company del GRCEIB, el Dr. Ernest Baiget, i la resta de coautors citats en la següent referència.
