El passat
dimecres 29 de gener, la Dra. Meritxell Monguillot membre del grup, ha
presentat juntament amb el Dr. Raimon Recoder membre del grup GISEAFE un pòster
en la XII Trobada de Professorat de Ciències de la Salut a la facultat de
Psicologia, titulat: Estratègies d’avaluació formativa per a l’autoregulació
de l’aprenentatge de l’alumnat universitari. En concret, el pòster ha
mostrat les diferents estratègies que el professorat utilitza a l’assignatura
troncal de Manifestacions Bàsiques de la Motricitat amb 170 alumnes.
Les estratègies
s’agrupen en diferents categories tals com pràctica d’evocació, instruments
d’avaluació amb ús formatiu (bases
d’orientació, diari d’aprenentatge, etc…), modelatge i exemples de treballs
d’altres cursos, sessions teòric pràctiques amb experts, i la construcció
conjunta de coneixement mitjançant activitats de revisió entre iguals,
autoavaluacions i l’ús d’organitzadors gràfics.
Implementar
l’avaluació formativa, i, en concret estratègies per a l’autoregulació de
l’alumnat de 1r curs del grau de CAFE en un grup nombrós ha suposat tot un
repte per al professorat. L’alumnat ha valorat la seva percepció de la utilitat
de les estratègies en un qüestionari. Els resultats indiquen que les
estratègies que l’alumnat ha considerat més útils per a la seva autoregulació
han estat les sessions amb experts, l’ús de bases d’orientació per abordar com
realitzar una tasca, el modelatge i exemples de treballs de cursos anteriors. Veure
models de treballs realitzats en cursos anteriors, li ha permès apropiar-se
dels criteris d’avaluació de la tasca. D’altra banda, les estratègies que menys
útils ha considerat l’alumnat han estat les revisions entre iguals, el
Cold-Calling i la pregunta metacognitiva.
D’acord amb la
literatura científica observem que:
1.
Compartir models i exemples de treballs a fi
d’apropiar-se dels criteris d’avaluació i entendre per què una tasca està ben
feta i és de qualitat afavoreix l’autoregulació (Morales y Fernández, 2022).
2.
Per apropiar-se dels criteris cal utilitzar estratègies
concretes (revisió entre iguals, autoavaluació, anàlisi de models…) (Cano,
2024).
3.
Les bases d’orientació són instruments que
ajuden a anticipar com abordar una tasca, esmicolen els passos i permeten que
l’alumnat pugui comprendre el que ha de fer (Sanmartí, 2019)
4.
Cal entrenar l’alumnat a generar i oferir
feedback entre iguals a fi de desenvolupar el judici avaluatiu (Fraile, et al.,
2024).
5.
Cal promoure que l’error sigui benvingut i
fomentar que l’alumnat s’interrogui i sigui capaç de fer-se i respondre bones
preguntes (Chiles, 2023).
6.
Tanmateix, cal garantir espais de reflexió sobre
allò que fa doncs aprenem reflexionant sobre el que fem (Ruiz, 2019).
Per
tant, les estratègies d’avaluació formativa permeten:
1.
Reajustar la pràctica docent i planificar els
nous passos.
2.
Identificar fortaleses i aspectes de millora de
l’alumnat.
3.
Potenciar l’autonomia i la competència
d’aprendre a aprendre.
Sembla
doncs que l’avaluació formativa ha vingut per quedar-se també en l’àmbit
universitari, ha de succeir alhora que l’aprenentatge, a l’aula, quan l’alumne
encara és a temps per aprendre. Seguirem aprenent i cercant estratègies per
implementar-la a l’aula davant el repte de tenir grups nombrosos.
