L’estudi “Range of Motion and Muscle Stiffness Differences in Junior Tennis Players with and without a History of Shoulder Pain” sorgeix d’una col·laboració entre investigadors de la Unversitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i de l’INEFC Barcelona. A causa de la seva predominança unilateral, el tennis pot provocar asimetries funcionals i morfològiques que es desenvolupen amb el temps i poden donar lloc a alteracions morfològiques no desitjades. Els objectius d’aquest estudi han estast a) avaluar el rang de moviment glenohumeral i la rigidesa muscular en joves jugadors de tennis amb i sense antecedents de dolor d’espatlla i b) examinar les asimetries entre extremitats en aquestes variables en ambdós grups. Es va plantejar la hipòtesi que els jugadors amb antecedents de dolor d’espatlla mostrarien una reducció de la rotació interna (RI) glenohumeral i de l’arc total de moviment (ATM), així com un augment de la rigidesa dels músculs rotadors interns, en comparació amb aquells sense dolor d’espatlla. Van participar en l’estudi 25 participants (11 amb antecedents de dolor d’espatlla i 14 sense dolor). Es van realitzar mesures de rigidesa muscular en els músculs implicats en els principals moviments del tennis, així com exàmens del rang de moviment de les extremitats dominant (D) i no dominant (ND), incloent-hi la RI, la rotació externa de l’espatlla (RE) i l’ATM. Es va utilitzar una ANOVA de disseny mixt de dues vies per analitzar els efectes de grup i extremitat, amb les mides de l’efecte classificades com a petites, mitjanes o grans. Els efectes significatius es van examinar posteriorment amb proves post hoc de Bonferroni. Es van trobar diferències significatives entre el grup amb dolor d’espatlla i el grup sense dolor en la RI de l’extremitat dominant (-3,1º, 6,43%, p = 0,048; mida de l’efecte [ME] = 0,58) i en l’ATM dominant (-6,1º, 3,01%, p = 0,024; ME = 0,66). A més, es van observar diferències significatives entre les extremitats D i ND en la RI en ambdós grups (-9,2º, 14,94%, p < 0,001; ME = -1,72) i en l’ATM en el grup amb dolor d’espatlla (-5,6º, 2,77%, p = 0,038; ME = 0,61). Les mesures de rigidesa no van mostrar diferències significatives entre grups ni extremitats. Es conclou que els valors significativament més baixos de RI i ATM en l’extremitat dominant i les majors asimetries de RI en el grup amb dolor d’espatlla suggereixen que un dèficit en aquests paràmetres podria estar associat amb antecedents de dolor d’espatlla en competidors juvenils.
