Rodríguez-Zamora, L., et al. (2012, 2014a, 2014b): https://doi.org/10.1371/journal.pone.0049098 - https://doi.org/10.1519/JSC.0b013e3182a20ee7 - https://doi.org/10.1055/s-0033-1353177
Iglesias, X., et al. (2014): https://archives.rpd-online.com/article/download/v23-n1-iglesias-rodriguez-zamora-etal/1430-4908-1-PB.pdf
RED SynchroProject II: Alto rendimiento y salud en mujeres de natación artística (Referència: SYNCPROJECT - 99784) - Finançat pel Consejo Superior de Deportes (Ministerio de Educación, Formación Profesional y Deportes) - programa REDES de investigación en ciencias
del deporte 2024. SynchroProject, finançat pel Consejo Superior de Deportes (001/UPB10/11) i l'Institut Català de les Dones (U-34/10)
Iglesias, X. (2025). Fisiología extrema en natación artística [Infografía]. SynchroProject. Grup de Recerca en Ciències de l’Esport INEFC Barcelona (GRCEIB): https://inefc-grceib.cat/synchroproject/
MINISTERIO
DE EDUCACIÓN, FORMACIÓN PROFESIONAL
Y DEPORTES
FISIOLOGIA EXTREMA
EN NATACIÓ ARTÍSTICA
FISIOLOGIA EXTREMA
Demandes
cardiovasculars úniques
1 . Similitud
entrenament-competició
2.
Altes demandes cardiovasculars: les rutines assoleixen
freqüències cardíaques màximes elevades amb episodis de
bradicàrdia intercalada a causa de les apnees.
Equivalència entre entrenament i competició: les demandes
fisiològiques de les rutines en entrenament i competició són
similars, tant en indicadors objectius (freqüència cardíaca)
com en subjectius (percepció de l'esforç, RPE).
Freqüència cardíaca
preexercici
Freqüència cardíaca (bat/min)
0
50
75
100
150
200
Freqüència cardíaca
màxima durant l'exercici
Freqüència cardíaca
mínima durant l'exercici
Els registres de freqüència cardíaca (FC) i percepció de
l'esforç (RPE) en situació d'entrenament i competició en
rutines de duo de natació artística són molt similars.
Figura 3. Freqüència cardíaca abans, durant (ombreig) i després d'una rutina de duo lliure realitzada durant
l'entrenament (línia blava) i la competició (línia vermella) en una de les nedadores. Dades reals obtingudes durant
l'entrenament i la competició.
Valors: mitjana i desviació estàndard
130.5 ± 13.9
133.6 ± 7.7
184.8 ± 5.8
184.8 ± 6.6
86.6 ± 4.0
86.3 ± 5.0
Freqüència cardíaca (lat/min)
Temps (segons)
200
180
160
140
120
100
80
60
40
20
0
0
20
40
60
80
100
120
140
160
180
200
220
240
260
280
300
320
340
360
380
400
420
440
460
480
500
520
540
560
Rang de variació de la
freqüència cardíaca
88.8 ± 28.5 batecs/min
durant els períodes d'apnea
191.7 ± 8.7
batecs/min
Valors màxims
durant l'exercici
APNEA
Parasimpàtic
Entrenament
Competició
1050
Percepció subjectiva de l'esforç
7.5 ± 1.2
7.9 ± 1.2
Rutina
Rang de FC
FC màxima
FC mitjana
FC mínima
Simpàtic
EXERCICI
IDEA CLAU 1
Baixada pronunciada i immediata de la FC per l'apnea i pujada
per la respiració + exercici.
IDEA CLAU 2
El fenomen és similar en la mateixa rutina d'una mateixa nedadora,
tant en l'entrenament com en competició.
103.5 ± 28.7
batecs/min
http://inefc-grceib.cat/synchroproject/
FISIOLOGIA EXTREMA
EN NATACIÓ ARTÍSTICA
FISIOLOGIA EXTREMA
Lactat
sanguini
3. Consum
d’oxigen
4.
Acumulació moderada
en totes les rutines.
El lactat augmenta progressivament de manera significativa
(p<0.01) a mesura que avança la rutina de Duo Lliure (n=16),
indicant un impacte acumulatiu de l'esforç físic.
Ràpid augment del VO2 (capacitat cardirorespiratòria)
durant l'exercici.
No es van observar diferències en el VO2 abans/després
d'apnees prolongades.
Valors mitjans del consum d'oxigen pic presos en 5 moments
diferents d'una rutina de Duo Lliure en 16 nedadores d'elit de
natació artística.
*Valors en mL/min/kg.
Registre del consum d’oxigen, fraccionant rutines de Duo
Lliure segons les dues figures amb major apnea:
IDEA CLAU 4
No es van observar diferències significatives en el VO2 o en el lactat
en sang abans i després d'apnees prolongades.
Solo Lliure Equip LliureDuo Lliure
IDEA CLAU 3
• L'acumulació sembla ser deguda principalment a les altes demandes
energètiques de l'exercici, no a les apnees.
• Els valors pic de lactat sanguini (Lapeak) s'obtenen generalment entre
els 5-7 min del període de recuperació després de les rutines.
Diferències significatives entre rutines:
8.5 ± 1.8 mmol/L
7.6 ± 1.8 mmol/L
6.2 ± 1.9 mmol/L
MINISTERIO
DE EDUCACIÓN, FORMACIÓN PROFESIONAL
Y DEPORTES
7.3 ± 2.7
mmol/L
Mitjana ± Desviació
Màxim - Mínim
58.60 ± 8.79
75.21 - 47.95
Post-apnea 2
Postrutina
Pre-apnea 2Pre-apnea 1
Post-apnea 1
Post-apnea 2
Postrutina
Pre-apnea 2Pre-apnea 1
Post-apnea 1
Prerutina
22060 2001801601401201008040200-20
0
10
20
30
40
50
60
70
80
VO2(ml·kg-1·min-1)
Temps (segons)
Valors pic
Lapeak
Prerutina
60 2202001801601401201008040200-20
0
1
2
3
4
5
6
7
8
Temps (segons)
Lactat (mmol/L)
Rodríguez-Zamora, L., et al. (2012, 2014a, 2014b): https://doi.org/10.1371/journal.pone.0049098 - https://doi.org/10.1519/JSC.0b013e3182a20ee7 - https://doi.org/10.1055/s-0033-1353177
Iglesias, X., et al. (2014): https://archives.rpd-online.com/article/download/v23-n1-iglesias-rodriguez-zamora-etal/1430-4908-1-PB.pdf
RED SynchroProject II: Alto rendimiento y salud en mujeres de natación artística (Referència: SYNCPROJECT - 99784) - Finançat pel Consejo Superior de Deportes (Ministerio de Educación, Formación Profesional y Deportes) - programa REDES de investigación en ciencias
del deporte 2024. SynchroProject, finançat pel Consejo Superior de Deportes (001/UPB10/11) i l'Institut Català de les Dones (U-34/10)
Iglesias, X. (2025). Fisiología extrema en natación artística [Infografía]. SynchroProject. Grup de Recerca en Ciències de l’Esport INEFC Barcelona (GRCEIB): https://inefc-grceib.cat/synchroproject/
http://inefc-grceib.cat/synchroproject/
*Valors amb mostra de 96 rutines en situació de competició oficial
MINISTERIO
DE EDUCACIÓN, FORMACIÓN PROFESIONAL
Y DEPORTES
FISIOLOGÍA EXTREMA
EN NATACIÓN ARTÍSTICA
FISIOLOGÍA EXTREMA
Percepció
de l'esforç
5. Conclusions:
apnees i adaptacions
6.
La natació sincronitzada presenta una resposta fisiològica
única a causa de l'alternança entre exercici intens i apnees
prolongades:
IDEA CLAU 5
Com més baixes són les freqüències cardíaques mínimes i mitjanes durant
les rutines, més gran és la percepció de l'esforç de les nedadores.
IDEA CLAU 6
Aquesta alternança de valors extrems màxims i mínims de freqüència
cardíaca es deu a la interacció entre l'activació simpàtica per l'exercici
intens i l'activació parasimpàtica per les apnees intermitents
durant les rutines.
El Lapeak es correlaciona positivament
amb les puntuacions de percepció
de l'esforç (RPE) reportades per
les nedadores (R = 0.50, P = 0.003).
Major percepció d'esforç associada a:
Major durada/freqüència d'esdeveniments bradicàrdics.
Freqüències cardíaques mínimes i mitjanes més baixes.
Major rang de variació de FC.
El lactat correlaciona amb la
percepció d'esforç.
Correlacions
Inversa
amb FC mínima
(R=-0.545)
FC mitjana
(R=-0.452)
Positiva
amb rang de FC
(R=0.520)
Lapeak
(R=0.50)
Temps sota l'aigua
1
•Les nedadores passen la major part de la rutina
sota l'aigua.
• 61.6 ± 6.4% del temps total en apnea.
Resposta cardiovascular 2
•La immersió facial i apnea activen ràpidament el
sistema parasimpàtic i causen bradicàrdia.
•L'exercici intens estimula el sistema simpàtic i
augmenta la freqüència cardíaca.
•Tots dos sistemes competeixen per controlar la
freqüència cardíaca durant les rutines.
•Períodes alternats de taquicàrdia (per exercici) i
bradicàrdia (per immersió).
•Ràpids augments i descensos de la freqüència
cardíaca.
•La natació artística és única, tot i que la intensitat
de l'exercici augmenta, la freqüència cardíaca de
les nedadores disminueix a causa de les apnees.
Patró cardíac únic 3
4Adaptacions en nedadores d'èlit
•Més capacitat per mantenir l'apnea.
•Resposta de bradicàrdia més pronunciada durant
la immersió.
•Suggereix una millor adaptació del sistema
parasimpàtic.
*Relació RPE – bradicàrdia.
RPE com a eina pràctica
La percepció de l'esforç (RPE) és una alternativa viable per a
monitorar la càrrega interna de forma no invasiva i econòmica.
*Rutines de Solo i Duo,
tant tècniques com
lliures en nedadores
d'elit (n=30).
Bradicàrdia
RPE
Rodríguez-Zamora, L., et al. (2012, 2014a, 2014b): https://doi.org/10.1371/journal.pone.0049098 - https://doi.org/10.1519/JSC.0b013e3182a20ee7 - https://doi.org/10.1055/s-0033-1353177
Iglesias, X., et al. (2014): https://archives.rpd-online.com/article/download/v23-n1-iglesias-rodriguez-zamora-etal/1430-4908-1-PB.pdf
RED SynchroProject II: Alto rendimiento y salud en mujeres de natación artística (Referència: SYNCPROJECT - 99784) - Finançat pel Consejo Superior de Deportes (Ministerio de Educación, Formación Profesional y Deportes) - programa REDES de investigación en ciencias
del deporte 2024. SynchroProject, finançat pel Consejo Superior de Deportes (001/UPB10/11) i l'Institut Català de les Dones (U-34/10)
Iglesias, X. (2025). Fisiología extrema en natación artística [Infografía]. SynchroProject. Grup de Recerca en Ciències de l’Esport INEFC Barcelona (GRCEIB): https://inefc-grceib.cat/synchroproject/
http://inefc-grceib.cat/synchroproject/
